Biografia

1940

Neix a Sabadell el 13 d’octubre, tot i que viu amb la seva família a Sant Cugat del Vallès.

 

1957

Col·labora a la revista Sant Cugat que depenia de la Consejeria Local del Movimiento. Dos anys més tard l'alcalde, que era oncle seu, la va fer tancar.

 

1968

Fa de corresponsal a Sant Cugat d'El Correo Catalán.

Estudia enginyeria, filosofia i econòmiques, estudis que no va acabar.

 

1965

Entra al CIFC (Centre d’Influència Catòlica Femenina), l'escola de periodisme de l'Església de Barcelona, l'única de l'època.

 

1968

Acaba els estudies de periodisme al CIFC en la promoció Régis Debray.

 

1969

Es casa.

Treballa al torn de nit de l'agència Europa Press.

 

1971

Deixa Europa Press.

Dirigeix Europa.

 

1973

Comença una columna diària a Tele/eXprés, en substitució de Joan de Sagarra, que l'hi va traspassar. La va fer durant dos anys.

Professor a la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Bellaterra.

 

1975

Torna a Tele/eXprés després d’una estada de tres mesos a Londres i passa per diferents seccions: internacional, literatura i espectacles.

Dirigeix -nominalment, diu ell- la revista Ajoblanco.

 

1976-77

Dirigeix Solidaridad Obrera, òrgan de la CNT.

Durant uns mesos també dirigeix la revista Catalunya, publicació en català de la mateixa CNT.

 

1978

Comença a escriure articles per a L’Hora. Ho deixarà dos anys després.

 

1979

Junt amb alguns altres llança la revista satírica El Be Negre, intent de recuperar la publicació d'abans de la guerra, que a partir del segon número es diu El potes rosses. S’encarrega de la secció "Ai, si us sentís", dedicada a Carles Sentís, aleshores degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

Principis dels 80

És pioner en l’ús del català a l’agencia EFE.

Treballa a El Món.

 

Durant els 80

Escriu articles per a l’Avui, El Noticiero Universal, Diario de Barcelona, La Vanguardia i El Mundo.

 

1982

Ensenya redacció periodística a l’Escola de Disseny i Art Eina.

 

1983

Proposa a un grup d'estudiants de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) d'escriure un llibre sobre Puig Antich, coordinats i assessorats per ell.

 

1984

Entra a col·laborar de forma fixa al setmanari El Temps.

Amb la Mercantil Radiofònica -Jordi Vendrell, Quim Monzó i ell- condueixen el programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico a Catalunya Ràdio.

 

1985

Apareix La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL, publicat sota el nom col·lectiu Carlota Tolosa (Ed. Empúries, 1985).

Deixa de ser professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB).

S’acaba El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Després, Vendrell va passar a dirigir El mínim esforç, a les tardes de tres a quatre, i més endavant L'orquestra, programes en què també col·laboraven habitualment ell i Monzó.

 

1986

Apareix El Nen: contes d'infància de Roald Dahl, traduït per ell i publicat a Empúries.

 

1987

Articles al setmanari satíric Ahir que editava l’Avui, que dura pocs mesos per les crítiques rebudes per una caricatura de Jesucrist feta per ell.

Apareix La guerra de Troia de Robert Graves, traduït per ell i publicat a Empúries.

 

1988

Apareix Matilda de Roald Dahl, traduït per ell i publicat a Empúries.

 

Principis dels 90

Escriu articles per a Presència

 

Mitjan dels 90

Col·labora en el programa Postres de músic de Josep Maria Solé i Sabaté a Catalunya Ràdio.

Escriu articles per a El Diabló de Figuerola

 

1995

Professor a l’Aula de lletres de Barcelona.

 

Finals 90

Professor a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu.

Ideòleg de l'Agència Catalana de Notícies (ACN)

 

1999

Apareix Història crítica del Futbol Club Barcelona (1899-1999).

 

2000

Deixa l’Escola de Disseny i Art Eina.

Al setembre deixa Postres de músic.

 

2001

Es mor d’un càncer a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus el 15 de març.

Entre altres projectes, estava recopilant informació i començant a coordinar gent per tal d'escriure un llibre sobre la transició política als Països Catalans.