El Periodista d'Investigació

El 1983 Ramon Barnils va proposar a un grup d'alumnes de Ciències de la Comunicació de la UAB d'escriure un llibre sobre Salvador Puig i Antich i la lluita del MIL. Aquesta experiència d'investigació periodística, coordinada per en Ramon, sortiria d'impremta el 1985.

 

A més de tenir sempre una preocupació per treure el màxim de suc dels temes i per la rigorositat dels seus textos, Barnils va repetir l'experiència d'escriure un llibre, aquest cop en solitari, a finals dels 90. El resultat va ser Història crítica del Futbol Club Barcelona (1899-1999).

Periodisme d’investigació?

És que n’hi ha d’altre?

per Xavier Montanyà, periodista

 

Això és el que solia dir Ramon Barnils quan li parlaven de gèneres i classificacions de l’ofici. Barnils escrivia, ensenyava i vivia el periodisme de veritat, sense límits: entès com a reducte indispensable del pensament crític, com a denuncia del frau, el cinisme, l’estupidesa i els abusos del poder. Per a ell, a banda de la curiositat, el sentit comú i les ganes de saber (d’investigar, comunicar, denunciar o enfotre-se'n) la base primera del bon periodisme era escriure correctament. Subjecte, verb i predicat. Tenia tota la raó. És a través del llenguatge que expliquem la realitat, i han de ser les nostres paraules les que expressin allò que entenem o descobrim del món. Fer l’esforç d’escriure correctament vol dir pensar, raonar, argumentar. Quantes vegades estem convençuts d’un pensament i en escriure’l ens adonem de la seva inconsistència! Esborrar, corregir, estripar, un activitat necessària que ens ajuda a ser precisos, rigorosos, i a llençar molts paràgrafs idiotes a la paperera. En això també era un mestre.

 

Per a ell fer de periodista volia dir posar-t’hi en cos i ànima. Deixar-te anar, amb sinceritat. Implicar-te fins a les entranyes en allò que estàs dient. Ell ho feia, amb una energia vital, una alegria, una mala llet quan convenia, i una immensa honestedat, a cara descoberta. Sempre. Potser per això mai no es va quedar gaire temps en una mateixa empresa. Per poder seguir sent independent. O bé, perquè no el volien gaire a prop.

 

Em costa molt d’escriure sobre ell. Era un amic. Suposo que les idees desordenades que apunto en aquest paper són algunes de les coses que vaig aprendre d’ell. No era un mestretites, però va ser l’únic periodista de la Facultat de qui vam aprendre coses importants. Sobretot vam aprendre la pràctica de l’ofici, i a llegir literatura, i a llegir periodisme, sovint llegint-lo a ell. Un dia, sota la seva direcció, un grup d’alumnes vam poder fer de periodistes. Resultat: el llibre “La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL”, publicat per Empúries, ara ja fa vint anys, al 1985. Quan molts no en volien ni sentir a parlar, quan encara hi havia por, silenci i molta mala consciència. Gràcies a Ramon Barnils, vam explicar qui era Puig Antich i, sobretot, quin era el rerefons social i ideològic del MIL. Em sembla que ens vam prendre aquell treball com un deute amb el revolucionari executat i una assignatura pendent contra el franquisme i el cinisme de l’oposició antifranquista. Es va publicar i va ser polèmic. Cal dir la veritat el més aviat possible, quan incomoda, quan molesta, quan encara serveix d’alguna cosa.

 

“Nosaltres vam fer el llibre que li hagués agradat al Salvador, ara faran la versió de les germanes”, ens va dir al Carles Serrat i a mi un dels últims dies que ens vam veure. I la va encertar. Com tantes altres vegades. La va deixar anar, discreta i distretament, com allunyant-se del tema, amb la serenitat d’aquell que sap que ho ha fet bé, honestament, i quan tocava. Sense moralina, ni vernissos políticament correctes i comercials. Sense mentir, ni posar-se medalles. Amb rigor i respecte pel mort. Amb una mena de solidaritat revolucionària sincera i visceral, però mesurada, basada en els fets i les paraules exactes. Si el van matar per uns ideals, el primer, el més just, era conèixer-los i fer-los públics. Subjecte, verb i predicat. Periodisme. Han passat vint anys. Si miro el panorama, em sembla que ha passat una eternitat.